Llibres, OPINIÓ

“El día que dejó de nevar en Alaska”

Un noi amb el cor de gel.
Una noia que fuig de si mateixa.
Dos destins que es creuen.
Heather creu que només hi ha tres coses que sap fer: atreure problemes, sortir fugint i córrer. Així és com acaba a Alaska, en un petit poble perdut, treballant de cambrera mentre intenta portar una vida nova i tranquil·la. El seu únic problema és que un dels amos del restaurant sembla odiar i que ella mai abans ha conegut a ningú que desperti tant la seva curiositat. Nilak és reservat, fred i distant, però Heather pot veure a través de totes les capes després de les que s’amaga i sap que de vegades hi ha records que pesen massa; com els dels seus propis errors, aquests que intenta deixar enrere.
Però, de vegades, la vida et dóna una segona oportunitat.
La neu comença a fondre.
I tot encaixa.

Per començar m’agradaria parlar sobre la base del llibre, aquesta és la més típica que es pot trobar: Dues persones trencades es coneixen i acabaran recomponent l’una a l’altra gràcies a l’amor. (un clixé en tota regla) Tot i això penso que l’escriptora a jugat molt bé amb aquesta pauta i hi ha sabut donar-li un toc interessant, a partir d’unes històries imposades a cada personatge, aquestes es van revelant a poc a poc durant el transcurs de la novel·la.

A més a més penso que aquestes històries amagades que tenen gran part dels personatges, ha sigut un punt a favor per la lectura fet que deixar certa intriga en l’aire, la qual produeix curiositat al lector i dóna més ganes de continuar amb la lectura.

També voldria afegir l’evolució que fa el personatge principal al llarg de la història, donant-li així més realitat en aquest i d’alguna manera sentir-te cada vegada més identificat amb el protagonista.

Cal ressaltar que la lectura és molt lleugera, escrita des de la visió de la Heather, és dir 1a persona del singular i en present; personalment no sóc fan de les lectures amb present fet que no em solen atraure, però en aquest cas no m’ha sigut un problema, ja que la història era suficientment captivadora perquè em despreocupés del temps verbal.

Si hagués de trobar un defecte a aquest llibre, potser diria que m’hauria satisfet més saber l’opinió o els pensaments del personatge del Nilak, fet que la crònica a l’estar narrada per la Heather, no he pogut saber més d’aquesta figura masculina la qual m’ha interessat bastant.

En resum és un llibre que recomano, ja no només per la història, si no per les reflexions i aprenentatges que es poden extreure d’ell a més a més de l’evolució que executen gran part de les figures de la novel·la, sobretot el personatge principal.

Referències biogràfiques:
Títol: “El día que dejó de nevar en Alaska”
Autora: Alice Kellen
Editorial: Urano / Titània
Any d’edició: 9 d’octubre del 2017
Pàgines: 352


Comentaris tancats.