ACTUALITAT, ENTREVISTES

Visca les científiques

L’11 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la ciència, que promou la recerca elaborada per dones i per fomentar la vocació científica entre les més joves.

Per sumar-nos-hi a la causa, hem entrevistat diferents professores de l’àmbit científico-tecnològic del centre per conèixer els seus punts de vista i perquè ens parlin una mica més sobre la seva passió.

Abans de començar, per què es commemora aquest dia?
Farem un breu exercici, d’acord? Pensa en tres persones que hagin passat a la història per haver fet un invent o per haver descobert quelcom sobre l’univers o per guarir una epidèmia. Ja ho tens? Molt bé. Quantes d’aquestes persones són dones?

Exacte, el món de ciència, de les matemàtiques i de la tecnologia sempre ha estat associada a noms d’home com Darwin, Edison, Einstein, Hawking, Newton, Tesla… Per comprovar-ho pots mirar manuals de referència que tinguis a casa.

I les dones? On són? No s’interessaven per les ciències? I tant! Però, sabeu què? Moltes vegades, algunes de les aportacions científiques que feien les acabaven signant homes.

Per saber-ne una mica més sobre aquesta qüestió i esbrinar quin és el paper de la dona en la ciència a l’actualitat, hem entrevistat a tres professores de l’àmbit científico-tecnològic del centre: la Minerva de la Calle (MC), l’Ana Gris (AG) i la Manuela Grañas (MG).

Recordes en quin moment et van començar a interessar les ciències? (Eres una noia curiosa, t’agradaven els documentals de ciències que feien per televisió, no deixaves de preguntar-te sobre el perquè de les coses…)

MC: Sempre m’ha interessat conèixer els motius pels quals la natura es comporta com es comporta, i a cada descobriment, major creixia el meu interès i admiració. La natura sembla un engranatge perfecte i quan ets capaç de conèixer i predir alguna de les seves parts t’omple de satisfacció.

AG: Sempre m’han agradat, era de les típiques que preguntava “i això per a què serveix?” a les classes de mates. Em fascina el funcionament de la natura, els ritmes que té, les formes que agafa.

MG: Des de molt petita, m’impresionaven molt les construccions. Tinc fotografies jugant gairebé sempre, fent estructures. El que més m’agradava,  era veure com s’aguantaven. 

Com que jo vaig néixer a la dècada dels 70, no veia molts documentals, però si llegia molts llibres de construcció a les biblioteques. El càlcul d’estructures va ser el meu principal impuls a estudiar la meva carrera, i en el que vaig especialitzar-me.

“La natura sembla un engranatge perfecte i quan ets capaç de conèixer i predir alguna de les seves parts t’omple de satisfacció” – Minerva de la Calle. (Imatge: Laura Jacas)

Vas decidir estudiar una carrera de ciències. Com va ser la teva experiència a la universitat? Hi havia més homes que dones a les classes? Vas tenir alguna experiència desagradable per ser dona?

MC: Faig estudiar Ciències Físiques i sí, la gran majoria dels alumnes i professors eren homes. Però això no em va suposar cap dificultat o situació desagradable. En cap moment per ser dóna vaig percebre que se’m menystenia.

AG: Jo vaig estudiar enginyeria química a la universitat politècnica de Barcelona. Compartíem l’edifici amb enginyeria industrial. Només hi havia dones a la nostra carrera, a industrial tot home. I impactava. Ara ja no és tant així… No vaig tenir cap experiència desagradable, però ara em fa sentir molt bé quan hi vaig i veig més presència femenina.

MG: A la meva Universitat , el percentatge d’alumnes dones sobre homes era molt, molt petit .Gairebé tot el professorat  eren homes i grans. Malauradament, el que més em va impactar, va ser que mai em van explicar Arquitectura feta per dones, perquè, la feina de les dones estava amagada darrere del gran nom de l’Arquitecte.


“Només hi havia dones a la nostra carrera, a industrial tot home. I impactava. […]Però ara em fa sentir molt bé quan hi vaig i veig més presència femenina” – Ana Gris
(Imatge: Laura Jacas)

Segle XXI. Quin és el paper de la dona en l’àmbit científic-tecnològic actualment? Creus que es tenen més en compte les seves recerques?

MC: Crec que actualment la dona no es troba en una situació d’igualtat laboral amb l’home. Bàsicament perquè la dedicació familiar no és la mateixa en un cas i un altre.

Conec dones científiques que han hagut de decidir entre tenir fills o seguir dedicant-se a la investigació, cosa que en el cas dels homes no és habitual. Jo mateixa vaig començar la carrera investigadora realitzant el doctorat i aquest és un dels factors que em va ajudar a decidir canviar de professió.

AG: Sí, es tenen més en compte… però encara no hi ha gaire presència femenina en posicions de poder (caps d’investigació, de departament, juntes de govern, rectorat).

MG: Ha hagut un gran canvi positiu. Al 2004, una Arquitecta iraquí-britànica Zaha Hadid va ser la primera dona arquitecta en guanyar el Premi Pritzker. A partir d’aquí s’ha obert un gran camí. Sense  dubte sí. Avui en dia, es van equiparant el paper de les dones i homes. Actualment hi han moltes dones indispensables en recerques en tot l’àmbit científic-tecnològic.


“Actualment hi han moltes dones indispensables en recerques en tot l’àmbit científic-tecnològic” – Manuela Grañas.
(Imatge: Laura Jacas)

Quina ha sigut la seva científica de referència? Explica’ns qui era i quina va ser la seva aportació.

MC: És difícil trobar un nom de dona als llibres de física. De fet no recordo cap ni a l’institut ni al llarg de la carrera. Tampoc m’ho vaig planejar llavors, crec que encara estem immersos en una societat absolutament patriarcal.

Algun exemple de dona brillant i actualment absolutament desconeguda? Uns exemples com altres són Sofia Kovalevskaia (matemàtica que va desenvolupar la rotació del sòlid rígid) o Augusta Ada King (la primera “programadora”).

AG: Courie. Radioactivitat.

MG: Quan estava estudiant la carrera , vaig triar com a tutor de carrera a un Arquitecte, que el seu nom de l’estudi d’arquitectura incloïa el de la seva dona. Vull  dir el seu nom: Alberto Noguerol-Pilar Díez. A part d’ensenyar- me molt d’arquitectura, em va ensenyar que el paper de la seva dona era essencial per al desenvolupament de tota la seva carrera professional. Aprofito aquestes paraules per donar-li les gràcies.

Per acabar, quin consells donaríeu a les noies que volen estudiar ciències?

MC: Crec que els mateixos consells que li donaria a qualsevol noia: que els homes i les dones hauriem de tenir les mateixes responsabilitats en tots els estaments de la nostra societat, les dones no serveixen per unes coses i els homes per altres.

Per tant, si al llarg de la nostra vida som conscients d’això i aportem aquesta perspectiva de forma constant i en tots els àmbits, finalment aconseguirem una societat equilibrada, justa i millor.

AG: Que s’ho prenguin com un repte, que els obstacles són desafiaments. Que confiïn en les seves aptituds i que lluitin pel que volen aconseguir.

MG: El més important,  és entendre que ja no hi ha de haver cap distinció, entre homes i dones.

Comentaris tancats.