ACTUALITAT, Llibres, OPINIÓ

“No està bé que una dona llegeixi”

Coincidint amb el 8 de març, com el dia per reivindicar els drets de les dones, investiguem sobre la història de la lectura des del punt de vista de les dones.

“¿Cómo puedes leer eso? No tiene dibujos” (La Bella y la Bestia, 1991)

L’escena que acabes de veure no s’allunya molt de la realitat. Impacta, veritat? Però, tot i que ara, veure una dona llegint és (o hauria de ser) tan natural com veure un home llegint, durant molt de temps, que una dona llegís no era ben vist.

Hi ha qui creu que les dones que llegeixen són perilloses. Aquesta va ser la ideologia que va imperar durant segles. De fet, la història de la lectura per a les dones, com en aquests àmbits, no ha sigut fàcil.

És més, les dones llegien (les que sabien llegir, òbviament), és cert, però no gaudien de les lectures que els hagués agradat. Com diu Larumbe, durant el franquisme, és a dir fa menys de cinquanta, “la lectura, para la mujer, pasó a ser un complemento en su educación, un adorno, una utilidad para criar bien a los hijos y ser compañera y ama de casa perfecta”.

És a dir, les dones només podien llegir les lectures determinades que anaven estricament lligades a la concepció social de la dona de l’època. Llegir i la llibertat d’escollir les lectures, suposa certa independència. Llegir és pensament, pensament és opinió i opinió és llibertat. Per aquest motiu certs sectors de la societat, temien les lectores: perquè eren dones lliures.

La revolució lectora del segle XVIII
En aquella època, a Anglaterra sobretot, la febre lectora va ser molt important. També per a les dones, ja fossin lectores o escriptores. En aquest moment, com recullen les memòries d’algun llibreter, els hàbits lectors canvien: les dones llegeixen i comparteixen les seves impressions en clubs de lectura.

L’augment de la lectura, com a activitat individual i silenciosa, té diferents explicacions: la urbanització, l’alfabetització de la burgesia, el temps d’oci, les primeres biblioteques públiques que oferien el servei de préstec… En canvi, a les zones rurals, la lectura continuava sent un fet col·lectiu i en veu alta.

“Les novel·les fan que les dones es distreguin i oblidin les seves obligacions”
Les novel·les eren el gènere preferit de les lectores del segle XVIII. Gaudien d’històries apassionades en què els sentiments i les emocions són els principals protagonistes.

Tanmateix, a l’església i a les ideologies més aferrades al conservadorisme, fins i tot dones!, condemnaven que les dones llegissin perquè consideraven que les allunyaven de la maduresa i de la moral. També afirmaven, estudis científics de professors universitaris, que les dones, de tantes hores llegint, podien ser infèrtils…

Serra resumeix aquesta filosofia de la següent manera: “La chica que pasa horas y horas devorando libros se estropea los ojos, el cerebro y todo el sistema nervioso; su pecado es menor, pero tiene la misma naturaleza que el suicidio”. La lectura és un mal vici.

Al coneixement, també s’hi arriba a través de la lectura
Les novel·les són font d’autoconeixement, seguretat i llibertat però aquest punt de vista no el compartien, com hem vist, ni l’Església ni certs pedagogs de l’època.

Les dones que llegien, en canvi, influenciades per les obres que llegien i/o per les seves amistats lectores, volien aprofitar el temps, viatjar, conèixer món, llegir, aprendre i no viure com la societat volia. La lectura era una font de formació que els permetia conèixer la diversitat i escapar dels murs que les atrapaven.

Mary Wollstonecraft


Mary Wollstonecraft, defensora dels drets de les dones i crítica literària
Autora de més de tres-centes crítiques literàries, Wollstonecraft considerava que les novel·les eren molt més útils que les convencions imposades per la societat perquè ajudaven a ser intel·ligents.

Segons Wollstonecraft, les dones no són criatures sentimentals, ni dèbils. Són lluitadores apassionades que es rebel·len contra les obligacions i que no tenen límits. Era una intel·lectual que exigia, com demostra la seva extensa obra, que les dones fossin valorades i considerades com a éssers racionals i independents, amb educació i la possibilitat d’ascendir laboralment i socialment per mèrits propis.

Jane Austen


Jane Austen i la llibertat lectora
Entusiasta de la literatura des de ben petita, l’autora Orgull i prejudici, considerava que la lectura propicia la llibertat de pensament i que la novel·la ajuda a comprendre la complexitat de la psicologia humana. Amb les novel·les, exposava, les lectores (no únicament els lectors) s’identifiquen amb els arguments i s’ajuden a conèixer-se millor, identificar les emocions que determinen les nostres accions: orgull, prejudici, seny, sensibilitat…

Virginia Woolf

Virginia Woolf vol una cambra pròpia
Gran part dels seus coneixements els va adquirir llegint. Era autodidacta i no va anar mai a la universitat. Actualment, és considerava una de les dones més influents de l’últim segle sobretot per haver escrit articles com ara “Les dones i la literatura de ficció” o l’assaig Una cambra pròpia, en què reclama que les dones tinguin un espai per gaudir de la seva intimitat.

Una de les idees principals de l’article anteriorment citat és que les convencions tradicionals i conservadores estan molt arrelades en la societat i presents en la literatura i que no sorprèn que els crítics literaris, majoritàriament homes, es desconcentrin davant la voluntat de canvi del moviment feminista.

També assegura que les noves generacions d’escriptores tindran més temps lliure i més llibres per llegir.

Conclusions:
Aquest article denuncia una situació que va transcórrer en el passat però, en veritat, no deixa de reflectir una realitat actual. Les estadístiques demostren que les dones llegeixen més que els homes de la mateixa manera que també visiten amb més freqüència les biblioteques o les llibreries. Tanmateix, en el món, hi ha més dones analfabetes que homes.

Per què serà?

Referències bibliogràfiques citades:
Bollmann, Stefan. Mujeres y libros. Una pasión con consecuencias. Barcelona: Seix Barral, 2015.
Larumbe, Lola. “Pròlogo”. Dins Bollmann (2015), p. 9-17.
Serra, Francesca. Las buenas chicas no leen novelas. Barcelona: Península, 2013.

Aquest article s’ha redactat a partir de l’assaig “Lectores: Història de la lectura des del punt de vista de les dones” de Laura Jacas, professora de llengua i literatura catalanes del centre. Aquesta investigació va ser guardonada fa uns anys al Premi d’Història Fernando Piqueras que organitza l’Institut Manuel de Cabanyes de Vilanova i la Geltrú.

Comentaris tancats.